“Sense debat, la militància acaba fent d’espectador, a qui només se li demana que aplaudeixi”
Roser Cavaller. Segons el Reglament del Congrés per poder presentar candidatura a la Presidència o a la Secretaria General, s’haurà de presentar un aval corresponent al 5% de la militància. Fins avui la Sindicatura Electoral no ha comunicat a la candidatura d’Unió Republicana quants avals es necessiten. Abans d’ahir encara no ho sabien. Com que el termini de recollida de les signatures va començar quan es va aprovar el Reglament el 18 de juny, hem passat tres setmanes sense saber el nombre d’avals que són necessaris. Com és possible que no es digui a les candidatures el nombre mínim d’avals que han de presentar, fins poc més d’una setmana abans que s’acabi el termini? O és que una altra candidatura ja ho sabia?
Es tracta d’un exemple més de funcionament poc democràtic del partit. Aquest procés electoral no és gens equitatiu. En lloc de facilitar les coses als aspirants sense excepció, de garantir joc net i igualtat d’oportunitats, en lloc de permetre que hi hagi debat i confrontació d’idees, tot són pals a les rodes. Som un partit republicà, però pels procediments ningú ho diria.
És lògic que es demanin avals per presentar una candidatura, per tal d’evitar candidats excèntrics o piròmans, però el que ja és abusiu és no permetre que els militants signin més d’una candidatura. En el punt del procés en què ens trobem, s’ha de pensar que no tothom té clar la candidatura que acabarà votant. S’ha de veure com va la campanya i què defensa cadascú. Per tant, demanar d’entrada a la militància que es posicioni per una sola de les candidatures, té una intenció clarament antidemocràtica.
A més, pel que fa a les persones candidates a conseller o consellera nacional, el mateix Reglament estableix, contra la pràctica habitual, que la militància només pot avalar fins a 2 candidatures, quan es poden votar 20 candidats. Aquests requisits d’avals exclusius són de molt dubtosa qualitat democràtica. Sembla que hi ha interès en dificultar que segons qui surti escollit. “Unitat” deu voler dir candidatura única a la Presidència, a la Secretaria General i al Consell Nacional.
Un altre exemple de falta de respecte a la militància és el calendari d’aquest procés electoral, al mig de l’estiu, amb una campanya electoral que començarà el 18 d’agost. Això, si la candidatura d’Unió Republicana aconsegueix els avals suficients, que amb aquestes condicions no li serà gens fàcil. Si no hi arriba, ja no caldrà fer campanya. Segurament és el que vol l’actual direcció, per defugir responsabilitats.
Sense debat, la militància acaba fent d’espectador, a qui només se li demana que aplaudeixi. I això és especialment greu en el moment actual, amb una militància encara en estat de xoc per tot el que ha passat des del congrés de 2008. L’encara secretari general, Joan Ridao, té tota la raó quan diu que “hi ha qui vol convertir el partit en una botiga de betes i fils, amb una parròquia fidel”. Reservant a la militància un mer paper d’assentiment i ratificació, certament no aconseguirem mai fer d’Esquerra Republicana un partit gran.
Roser Cavaller i Carles Bonet 