Benvolguda companya, Benvolgut company,
El Consell Nacional del nostre partit ha convocat Congrés Nacional. En conseqüència, i tal i com s’estableix en els nostres estatuts, el proper 17 de setembre tots els militants estem cridats a elegir un nou president i un nou secretari general, mentre que al 1 d’octubre som convocats a reunir-nos en congrés per a establir la nova línia política i els nous càrrecs executius.
Així doncs, acollint-me al dret que té tota la militància, m’és grat comunicar-te la meva disposició a optar a la presidència d’ERC.
Segons el reglament del congrés, per a ser nomenat candidat em cal presentar l’aval del 5% de la militància a la Sindicatura Electoral Nacional abans del dia 18 de juliol de 2011. És per això que et demano el teu aval.
La meva no és una candidatura promocionada des de dalt per l’actual direcció ni és fruit d’un opac consens de despatx. Ni tampoc s’ha fonamentat en cap acord, ni públic ni privat, per a mantenir el poder intern de cap persona o grup. No és una renovació per a que tot segueixi igual.
Només em mou el convenciment de tenir els suficients anys de militància, la suficient experiència política i la disposició d’ànim necessària per a presidir el nostre històric partit i contribuir a conduir-lo cap a la recuperació de la seva credibilitat social i electoral.
El nostre partit no és Esquerra. El nostre partit és Esquerra Republicana de Catalunya. És un patrimoni de tots els catalans. Un partit que té 80 anys d’història però que els principis sota els que es va fundar, de progrés social, de republicanisme ètic i de llibertat nacional, continuen sent vàlids i ens comprometen i ens orienten en la línia a seguir.
No hi ha fórmules màgiques ni personatges providencials. L’únic camí per a recuperar la nostra credibilitat social i electoral és el treball pacient i conjunt de tota la militància, és la democràcia interna de qualitat capaç d’aconseguir aplegar l’esforç de tothom al marge de la seva particular sensibilitat; és l’estudi, la reflexió i la responsabilitat. Només així recobrarem el tremp del 2003 i 2004, en què ERC anava en la senda de tornar a ser el partit referent de la socialdemocràcia catalana i l’impulsor de la nostra llibertat nacional.
Per a això cal donar respostes responsables i creïbles a les urgents necessitats d’avui. Hem d’afrontar els estralls socials que està provocant la crisi. Hem de reaccionar davant de la perplexitat i el descrèdit de la política. Hem de convèncer a la societat catalana de la urgent necessitat d’independència que la nostra economia demanda davant la globalització.
I ho podem aconseguir. Tenim un gran producte que és diu Esquerra Republicana de Catalunya. Només cal que tractem d’estar a la seva alçada.
Carles Bonet i Revés
Número de militant 16.253 (Les Corts)
Roser Cavaller i Carles Bonet 