A ERC tenim tendència a moure’ns massa per l’emoció. Així tothom ha considerat que en aquestes eleccions municipals el partit ha tingut un desastre del mateix calibre que el de les passades eleccions al Parlament. Però això, tot i no ser uns bons resultats, no és veritat.
A les eleccions del Parlament de Catalunya de novembre passat ERC va treure 219.173 vots i el 7% del vot vàlid. Resultats molt inferiors al 2006 i al 2003, però també força pitjors que al 1999 ( 271.173 vots i el 8,67% dels vots vàlids ) i al 1995 (305.867 i el 9,49% dels vots vàlids). I sols una mica superiors als de 1992 (210.366 i el 7,96% dels vots vàlids). A nivell d’eleccions nacionals hem reculat als anys 90.
Però en aquestes eleccions municipals això no ha estat així. ERC ha tret en aquests eleccions 257.508 vots, el 8.98% del vot vàlid i 1384 regidors. És cert que hem baixat respecte al 2007 (334.928,11.67% i 1581 regidors) i al 2003 (414.549,12,77% i 1.279 regidors). Però els nostres resultats són molt superiors als del 1999 (224.955, 7,71% i 677 regidors). Així que a nivell municipal estem millor que al 1999, i som, de carrer la tercera força.
Què ha passat perquè en aquestes eleccions municipals hàgim quedat amb igual sensació de desastre que a les del Parlament? Doncs que la desmoralització soferta en el Parlament ha provocat la lectura excessivament negativa dels resultats municipals. És cert que ERC ha perdut la representació en moltes ciutats importants: Lleida, Girona,Tarragona, Reus i moltes de l’Àrea Metropolitana. Ara bé, la condició del 5% necessari en aquestes eleccions predisposa a creure que hi ha hagut una ensorrada com la del Parlament. I no ha estat així. ERC ha perdut un 23% de quota, i només un 12 % de regidors i alcaldes, mantenint-nos com la tercera força de Catalunya, a molta distància de la quarta. En canvi, a les eleccions del Parlament vam perdre més del 50% de quota i més de la meitat dels diputats. Els nostres representants al territori, militants, candidats, regidors i alcaldes, han superat la dinàmica negativa nacional i han representat ERC amb molta més fidelitat.
Això demostra una cosa: que ERC té un bon arrelament en el territori i que els seus alcaldes i regidors governen o fan bona oposició. Cal recordar que el nostre partit neix en unes eleccions municipals i el nostre municipalisme és profund i històric. Per tant, es fa necessari que en aquesta nova etapa que ara encetem els alcaldes i regidors tinguin molt mes pes específic en, la projecció pública, en el debat intern i a l’hora de prendre decisions de país.
Roser Cavaller i Carles Bonet 