Elector-militant-direcció, distàncies salvables

Entre les causes del descrèdit de la política i del moviment dels indignats hi ha l’allunyament dels partits polítics de les preocupacions de la gent. I això és veritat. Però això també això també passa en el sí dels partits. Hi ha una distància molt gran entre militants i la direcció.

En el cas d’ERC aquest doble allunyament està molt clar. La pèrdua de vots respecte al període 2003-2006 demostra el nostre allunyament d’aquell electorat. No l’hem cuidat. Però també la pèrdua de més del 30% de la nostra militància indica el grau d’allunyament de les posicions del partit respecte de la militància.

Què aquests dos problemes els tinguin, amb més o menys intensitat, tots els partits no ens ha de consolar. ERC en aquesta etapa ha de tractar de posar-hi remei. Una sèrie de mesures es poden proposar:

Després de cada elecció, tant si hi ha hagut un èxit com un fracàs, cal analitzar-ne rigorosament les causes, i no decidir-ho, com es fa, instantàniament. Per exemple no vam analitzar qui era l’elector que al 2003/2004 ens votà per primera vegada. I, òbviament, no l’hem sabut cuidar. Per això cal tenir una Oficina Permanent del partit especialitzada en Anàlisis electorals i prospectiva, amb persones de provada capacitat professional.

Aquesta Oficina també ha d’ajudar a interpretar correctament el moment polític i les necessitats de la gent. Per exemple a ERC hem deixat desateses el debatre i proposar mesures per a la crisis, econòmica i política, i ens hem centrat en un debat independentista, deslligat de la dramàtica realitat. Quan resulta que la independència vindrà perquè ho vol la gent, la mateixa que pateix la crisi.

Un dels problemes que contribueixen al descrèdit de la política és la sensació entre la gent de falta de rigor i de nivell dels polítics. Per això, tots els candidats a càrrecs públics en nom del partit hauran de sotmetre’s a una habilitació que n’asseguri la seva idoneïtat. El procés d’habilitació el realitzarà un Tribunal d’Habilitació nomenat pel Consell Nacional.

Una manera també de superar la distància entre partit, i electors i societat és la d’establir mecanismes de participació dels electors en el processos de nomenament dels caps de llista a les eleccions. Els models a seguir serien les eleccions a Itàlia i als EEUU.

La militància no es pot assabentar dels posicionaments pels diaris i res mes. Per exemple, el partit no ha estat eficaç per a que la militància comprengués, debatés i assumís les grans decisions que s’han pres en els darrers anys. I així els nostres militants han quedat a mercè de les constants insídies i les campanyes periodístiques llançades pels nostres adversaris polítics. Per això cal establir l’obligació dels càrrecs públics i interns del partit ( consellers, directors generals, diputats, senadors, alcaldes, secretaris, vicesecretaris, …… ) de que, un mínim de dues vegades al mes, visitin les seccions locals per tot el territori. Obligació que també han de complir les seccions locals.

La desconnexió de la gent en la política també ve per l’acaparament mediàtic en molt poques persones. I en el nostre partit això s’agreuja perquè la seu nacional només promociona als considerats “afectes”. Per això cal establir barems de presència als mitjans de comunicació en nom del partit que siguin justos, equilibrats i mostrin tot el capital humà del nostres partit. No pot ser, per exemple, que sempre les rodes de premsa relatives a tasques parlamentàries les faci única i exclusivament el líder o portaveu del grup parlamentari. La gent pot tenir la sensació que els altres diputats no fan res. Cal repartir el joc i així la gent veurà el treball que fa cadascú.

I dins d’aquest repartiment de joc, han de tenir un paper nacional els principals alcaldes i regidors. Cal defugir del funcionament centralista.

La única forma de ser un partit plural és potenciar moltes altres persones a més del President i Secretari General. No només s’afavorirà més proximitat a la gent, sinó que també el partit tindrà un cabal de cares noves que ajudaran a fer, amb serenor i garanties, els necessaris canvis de lideratges.

• En els últims anys ERC no només s’ha caracteritzat per que tots els seus màxims líders abandonen el partit, sinó també perquè ha tractat de fer fitxatges “estrella” de darrera hora, que, a més de que sovint han servit per a distreure la militància i evitar un canvi real, al final s’ha vist que no han estat tan estrella com prometien. Per això caldria establir un mínim d’anys de militància per a poder ser nomenat President o Secretari General d’ERC, i altres càrrecs importants del partit. Nosaltres no som ni un club de futbol ni una empresa de màrketing on el més important és que hi hagi un continu canvi de cares i d’imatge, sinó un partit polític, on el més important és debatre idees i formes d’organització.

Anuncis

Quant a carlesbonet

Candidat a la presidència d'ERC
Aquesta entrada ha esta publicada en ERC, propostes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s